Com a responsable d'una indústria d'índole alimentària penso que caldria una restauració dels acabats de la nostra indústria per millorar les condicions sanitàries –passar les famoses auditories– ia més m'agradaria un punt de millora estètica a la nostra indústria.
Em poso fil a l'agulla. Començo per posar la paraula “paviments” a google.
Aquest, de moment, em torna cinc milions d'inputs .Tranquil! tal com expliquen les estadístiques no passaré de la cinquena pàgina, per això em quedo amb uns dos milions d'inputs disposats a resoldre els meus dubtes sobre això.
El primer dubte que em plantejo davant del navegador és quin material necessitem, quin és millor? i tot i que el material és molt important, la pregunta sobre quin material hem d'utilitzar és l'última pregunta que m'hauria d'estar fent. Això últim, és clar, ho vaig aprendre més tard.
Vegem, allunyem-nos una mica del navegador i agafem llapis i paper.
Quan dic que vull sanejar la nostra indústria, donant un punt d'estètica que propiciï l'agradable sensació de mostrar el nostre lloc de treball a tercers, en realitat estic volent moltes coses alhora.
D'una banda, estic demanant un paviment sanitari: sense juntes, continu, que no sigui absorbent, impermeable i que es netegi fàcilment. També demano seguretat, que sigui antilliscant i durabilitat als avatars diaris propis de l'activitat. Finalment, espero que tot allò exposat anteriorment sigui viable econòmicament parlant.
Començo a dibuixar una taula, per la qual cosa tanco el google i obro millor l'Excel.
Em puc preguntar quin nivell de sanitat en realitat precís. No és el mateix una sala blanca que un magatzem per a cartró, al primer demanaré als materials que tinguin contacte alimentari directe (és a dir que no migrin) i que si pot ser no hi hagi proliferació microbiològica. Al segon, en canvi, demanaré un recobriment que eviti la producció de pols.
Si analitzo la seguretat d'una zona de treball, no és el mateix si és una zona humida o una zona seca. He d'assegurar-me que ningú rellisqui!
Si tinc en compte els productes químics amb què treballem i les diferents temperatures de procés, a quins costos de manteniment m'enfronto? i ara que ho penso, he de parar la producció? Quants dies?
Molt bé, el dubte està servit. Ara sí que és el moment de preguntar-me quin sistema és capaç de cobrir totes les meves exigències. Torno a obrir el google i escriviu sistemes sanitaris industrials i aquesta vegada el google torna un milió d'inputs. Ben anem millorant!
Analitzo una altra vegada les cinc primeres pàgines i descobreixo que les diferències entre ells no són tan significatives. Potser el metacrilat de metil és més resistent a àcids i bases que els epoxis i poliuretans, però alhora els paviments a base de poliuretà són més resistents a dissolvents que els de metacrilat de metil. Potser els paviments de PU ofereixen una estètica més brillant en els seus acabats però esgrogueeixen abans que altres…
Apunto alguns telèfons i començo a contactar amb empreses especialitzades. M'entrevisto amb alguns i els demano pressupost.
Finalment arribo a la conclusió que ben aplicat qualsevol material és bo (amb les seves virtuts i defectes) i que potser el més important és poder confiar en professionals amb capacitat per entendre el que realment necessito i disposar del material que millor resposta als requeriments que la indústria planteja.
Dubte resolt, lliçó apresa.
