Fa uns dies el meu cotxe va morir, disculpin que sigui tan melodramàtica, no n'hi ha per menys; portàvem junts quinze anys i més de tres-cents mil quilòmetres. He de dir que aquest antropomorfisme pel meu vell cotxe, no ha estat compartit en la mateixa mesura pels concessionaris o tallers, ho han valorat poquíssim i no he tingut més remei que comprar un cotxe nou. Ce La vie! Què li farem.
En el meu periple per les diferents marques i models, no vaig poder evitar recordar-me del concepte Ziritione. Ho sé, sóc molt antiga. Els refrescaré la memòria. Segons ells, el concepte Ziritione agrupa un conjunt de sensacions plaents que es manifesta de manera sorprenent i espontània a totes aquelles persones que conduïen un cotxe d'aquesta marca.
Que enrevessats són aquests senyors del màrqueting, vaja! El que ens venien a explicar és que el cotxe estava pensat perquè estiguessis a gustet conduint. Ni més ni menys.
Compte, que tampoc és poc. Veuran, els vehicles, fins aquell moment, es dissenyaven sota estudis ergonòmics. Amb això es pretenia que en conduir no haguessis de fer cap sobreesforç, gràcies a aquest supòsit, per exemple, moltes marques i models van patentar la direcció assistida o el fre ABS. Quins grans invents, oi?
Però cap als noranta es va fer una volta de rosca més i es van començar a dissenyar els cotxes amb la perspectiva del confort. Ja no es tractava només de facilitar la conducció sinó que a més afegien factors que delectessin la conducció: reduir el recorregut de l'embragatge, l'elasticitat de les escumes dels seients, els colors interiors, la disposició dels vidres perquè no passessis calor, les dimensions de l'habitacle, el soroll de les portes en tancar-se i un llarg etcètera de banalitats que sumades donaven un resultat espectacular i sobretot diferenciador.
La paraula Ziritione no va tenir èxit, suposo que en estar associada a una marca concreta, la resta de fabricants no va voler contribuir a la seva expansió, és clar. Però el concepte en si mateix sí que va calar i totes les marques van introduir el concepte de confortabilitat als seus sistemes de disseny i fabricació. Cadascú ho va fer a la seva manera, però de sobte apareixien eslògans com:” T'agrada conduir? “ o “Devora la carretera” o “Diverteix-te o mor”.
Si ho analitzem bé, veiem que no només la indústria automobilística va fer palesa la carta del confort. Aquesta mateixa idea va calar en altres indústries: l'alimentació, la cosmètica, la roba, el calçat i també, la indústria de la construcció i la dels seus acabats. Avui dia, aportar aquest plus perquè el consumidor estigui més “a gustet” ja és un deure.
A Wesdurlan també aportem aquest plus d'intangibilitat en l'elaboració d'un paviment
Igual que amb un cotxe són molts els factors a tenir en compte: el color del paviment, la rugositat final del terra, els mínims pendents que facilitin la neteja, que en passar maquinada pesada per sobre no faci soroll i fins i tot que no et cansis tant si estàs tot el dia dret sobre ell (aquest és el cas dels paviments de cuines).
En definitiva, tot aquest cúmul de petites coses suposa un segell, una manera de fer saber al nostre client que sí, que l'entenem i que estem amb ell.
No podem detallar totes aquestes característiques en un pressupost o les fases d'un paviment, són coses intangibles però que igual que el Ziritione és una cosa que aprecies quan hi portes quilòmetres.
