Àrids Dust Free

El teòleg suís Karl Barth va dir al seu dia que un sermó s'havia de preparar amb la bíblia en una mà i el diari a l'altra.

Al llarg de la meva formació -majoritàriament d'índole catòlica- vaig sentir diverses vegades aquest consell sense veure'l cap utilitat, la veritat, però que arran de la nova directiva europea del dotze de desembre em va tornar a venir al capdavant.

Anem per parts, en primer lloc diré que sóc tècnic superior en prevenció de riscos laborals (PRL). Això de superior llegiu no en termes pretensiosos, sinó com la llei ens defineix als que ens dediquem amb més responsabilitat a evitar qualsevol accident laboral o malaltia professional sigui com sigui. L'afegitó “a tota costa” tampoc aquí és en va tenint en compte que com a sanció, els tècnics, ens exposem a anys de presó per mala praxi. Perdoneu que sigui tan puntillosa, aquí deixo les definicions, entengueu que són molts anys d'experiència i no acabaria mai amb les coletes que he anat trobant en aquesta professió.

En segon lloc diré que la directiva a què abans em refereixo versa sobre l'exposició dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents carcinogènics o mutàgens durant la feina. Concretament el punt que ataca la meva “superior” responsabilitat laboral fa referència a la pols.

De tots els riscos que hi ha hagut i per haver-se enumerat, descriure i fins i tot analitzar durant l'elaboració de paviments industrials els més complicats de prevenir són aquells que no es veuen, entre ells la pols.

A aquesta afirmació ha arribat la unió europea procedent d'establir a partir d'informació disponible, incloses dades científiques i tècniques un valor límit per a la pols respirable de sílice cristal·lina.

És a dir, que les empreses ens veiem obligades a analitzar la pols ambiental, aquella que no taca i no es veu, per determinar si hi ha alguna fracció dolenta que afecti directament i de manera greu la salut dels nostres treballadors.

Com comprendran, quan es tracta d'una empresa com la nostra amb diversos equips de treball que es desplacen contínuament i s'estableixen centres de treballs en diferents zones i indústries resulta complicadíssim mesurar a priori qualsevol ambient on treballarem; per la qual cosa no ens queda cap altra que recórrer als EPIs. Acrònim d'Equips de protecció Individual que en aquest cas es tradueix a lliurar als nostres treballadors una màscara buc nasal amb filtre de carboni actiu.

Si bé fins aquí podrien dir-me que assumpte resolt i que a què ve la frase amb què iniciava l'article d'aquest bloc. Doncs bé, ve que l'assumpte no s'acaba aquí ja que he d'assegurar-me que usin la màscara que els lliuro i per això, ja que no puc estar en pla voyerista, he de convèncer sobre importància del seu ús. Aquí el meu sermó.

Els meus coneixements bíblics i teològics són molt limitats, l'única frase bíblica que em ve al capdavant és la del Gènesi a qui amb la nova directiva pel mig em quedaria una cosa així com “pols ets ia pols tornaràs perquè sense la màscara pel pols moriràs”. Què tal?

Segurament em titllen de simple i irreverent. No dic que sense raó però si cala, benvingut sigui ja que la paraula cancerigen no és moc de gall dindi.

Per sort Wesdurlan, l'empresa en què exerceixo de tècnic “superior”, és una empresa molt conscienciada amb la prevenció real- n'hi ha una altra que és la documental que encara que també la fem servir no aporta gaire en aquest cas- i per això a l'empresa no només em permetran la frase i el sermó, sinó que a més destinaran recursos a evitar en la mesura del possible la presència de sílice cristal·lina al nostre lloc de treball.

Així és, Wesdurlan és de les poques empreses que ha optat per treballar amb àrids Dust Free, lliures de pols; és a dir, que no superin els límits ambientals establerts segons la nova directiva i d'acord amb el NEPSI. (The European Network on Silica); salvaguardant així tant la salut dels seus treballadors com dels gremis propers al nostre lloc de treball. Pocs sermons hi caben quan les accions parlen per si mateixes.